RESIDENCIA DELS MUNTS
RESIDENCIA DELS MUNTS

Article d'opinió de Carlos Casas, gerent de la residència, al 9 Nou. 24 d'abril de 2020

En defensa de les residències

 

Ja n’hi ha prou de criminalitzar les residències de tercera edat. És com si a mitjans del segle XX hi hagués hagut un brot de virola que hagués afectat milers de nens i tothom es preguntés què podien haver fet les escoles per evitar-ho. Les escoles no haurien pogut fer res per evitar-ho perquè no tenien manera de fer-ho, com a molt haurien intentat aïllar els nens infectats. Igual que ho hem intentat les residències amb el coronavirus. El motiu pel qual les escoles no podien fer res és perquè no es dediquen a curar nens, igual que a les residències no ens dediquem a curar adults grans.

És una mala època per ser gerontòleg. S’ha de reconèixer que no ha estat mai una feina fàcil. Sovint és poc agraïda, poc reconeguda i poc apreciada. A més, des de sempre, ha planat una sèrie de suspicàcies i intrigues al voltant del que passa portes endins de les residències. Sovint a la gent li ha causat rebuig el mer fet d’entrar-hi. Ha estat habitual la sospita de la mala praxis i s’ha posat en dubte molts cops la qualitat humana dels gestors d’aquests centres.

Tot el que he dit abans existeix per alguna raó. La raó són els asils, però els asils ja no existeixen. Alguns, reconvertits en residències, han mantingut el cartell penjat a la porta com a record històric, com qui guarda una sopera antiga que mai farà servir.

Els asils han fet molt mal. Eren espais foscos on s’apilava un munt de vells, amb poca ventilació, amb unes condicions higièniques qüestionables, amb unes pautes d’alimentació poc reglades, sense uns paràmetres arquitectònics adequats, sense la gestió del resident mitjançant un equip multidisciplinari amb coneixements específics al sector. Però més enllà de l’imaginari col·lectiu, els asils ja no existeixen. I des de quan no existeixen? Van anar deixant d’existir gradualment, però hi va haver un moment fulminant per als asils. Aquest moment d’inflexió que va marcar un abans i un després. Aquest punt és la Llei 12/2007 de serveis socials, que va entrar en vigor l’1 de gener de 2008, aprovada pel govern tripartit sent el socialista José Montilla el president de la Generalitat, i el seguit de normatives que la van seguir. Perquè les residències de tercera edat que tenim avui són el fruit del que surt d’aquella llei.

I van canviar moltes coses i per totes elles es va fer un protocol.

El format d’inspecció va canviar. La Generalitat de Catalunya és summament estricta en les seves inspeccions, esporàdiques i per sorpresa. No explicaré tots els canvis durant el pas dels anys. Us explicaré que avui el model que tenim és el PIAI (pla interdisciplinari d’atenció individualitzada), que ens obliga al monitoratge i registre diari de cada un dels residents en tots els àmbits vinculats amb la seva fisiologia, psicologia, higiene, alimentació, farmacologia, relacions socials, etc.

L’arquitectura i manteniment dels centres van canviar. Les habitacions o els passadissos han de complir unes mides, les baranes unes alçades i uns gruixos. Les parets han d’estar ben pintades i els vidres nets. La temperatura ha de ser la correcta i fins al més mínim detall serà inspeccionat, avaluat i qüestionat per la inspecció, que el que vol és el benestar dels residents.

Els equips van canviar. La ràtio de personal ve marcat per la Generalitat de Catalunya. No existeix la residència on de forma sistemàtica no hi ha prou gent per atendre els residents. No existeix perquè aquella residència la tanca la Generalitat en deu minuts. I no només la ràtio. Les titulacions. La gent que treballa en una residència és gent preparada acadèmicament per treballar-hi. No hi treballa el primer que passa per allà i fins i tot a la cuina (que només pot ser ocupada per la gent de cuina) hi ha uns protocols de traçabilitat, pes de l’aliment servit, protocol d’entrades i sortides i tot el que serà cuinat està documentat i decidit per un nutricionista o un tècnic higienicosanitari amb coneixements sobre nutrició.

No hi ha res a l’atzar. No hi ha res que no estigui estandarditzat. No hi ha res que no tingui un protocol a seguir. I nosaltres estem obligats a seguir els protocols.

I doncs, què ha passat?

El que ha passat és senzill d’explicar, però no és fàcil d’entendre per aquells que pensin que una residència és un asil. No s’han fet les coses malament. Som uns equipaments més propers al sector hoteler que a l’hospitalari. No estem preparats per fer front a crisis sanitàries. No estan preparats els nostres establiments, no estan preparats els nostres equips i no ho està la conselleria de la qual depeníem fins fa una setmana.

Els protocols no estaven preparats per fer front a una crisi sanitària com aquesta.

Les residències hem improvisat, algunes amb menor o major èxit. Però crec que és important que sapigueu que som una baula intermèdia en una cadena. No som una baula final. Si tenim un resident malalt, el protocol ens marca derivar-lo a l’hospital. Perquè, com deia, no ens dediquem a curar adults grans.

Som un actor social, bàsic per cuidar dels més grans, i tots els nostres treballadors s’estan jugant la vida intentant frenar una situació que els supera. Si haguéssim tingut els mitjans per contenir aquesta situació ho hauríem fet.

Demanar solucions un cop ja és tard no té cap sentit. És com demanar que es protegeixi un poble coster al qual s’hi dirigeix un tsunami.

 

Carlos Casas, gerent de la Residència dels Munts

Sant Boi de Lluçanès

Entrevista a Carlos Casas, gerent de la residència, per Quico Sallés de elMón. 19 d'abril de 2020

Vida i miracle d’una residència que “esquiva les bales”

Un programa preventiu abans d’hora, clau de volta en un centre de Sant Boi del Lluçanès

 

Sant Boi del Lluçanès. Un bucòlic municipi dels Highlands de la Catalunya central, la comarca natural i ja mig política del Lluçanès. S’hi arriba per una carretera digna per conduir. A una banda, els plataners i a l’altra un reformat passeig pensat per caminar i anar en bici. La carretera arriba a Plaça, on hi ha un forn de pa absolutament imprescindible, un ajuntament modern i un antic hotel reconvertit en residència geriàtrica. S’anomena els Munts. Hi viuen 70 residents i a hores d’ara no s’ha registrat cap contagi de la COVID 19.

No és l’única de Catalunya, ni de bon tros. Però si paga la pena parar l’orella a com han aconseguit posar la frontera. I més en un temps, on s’han registrat positius en 604 residències de les 1073 registrades a Catalunya. Segons les dades del Govern, 1.810 residents dels 35.000 que hi ha en aquests centres geriàtrics han mort per la pandèmia el coronavirus. Cal tenir present que la mitjana d’edat dels residents d’aquests centres és de 84 anys i el 90% tenen patologies greus. És un dels forats negres de la crisi que caldrà aclarir, determinar responsabilitats i posar en dubte el model, o en tot cas, la seva gestió.

 

La residència Els Munts és concertada. Atesa la població del territori que l’envolta té una mida més que mitjana. Hi treballen 45 persones. De fora, des d’on parlem per evitar trencar els protocols de seguretat, té el caire d’hotel d’estiueig. El secret de l’èxit que fins dijous es registressin zero contagis és haver viscut els darrers mesos amb el “neguit constant d’esquivar un meteorit”. De fet, aquesta és l’opinió del gerent del centre Carlos Cases, un tipus de verb senzill i clar que tot i mantenir la residència neta sostè una postura d’humilitat i precaució.

Cases detalla, en conversa amb El Món, els protocols que van començar a aplicar fa gairebé 60 dies quan sospitaven que el virus no passaria de llarg “ni del Lluçanès”. “No hem preguntis per què exactament, però vaig veure que havíem de prendre mesures; les notícies que arribaven d’Europa no eren gaire esperançadores”, argüeix. “Sí, ens vam avançar a l’Administració”, admet. Així es va decidir restringir les visites de familiars i les sortides de residents. “Van ser decisions difícils perquè ningú les prenia en aquell moment i s’havien d’explicar molt bé perquè sortir i rebre visites són drets dels residents i de les famílies”, comenta. Es van establir “protocols higinienitzadors” per rebre visites que gairebé reclamava una hora i mitja de procés, “pèro per prevenir una vida era una decisió raonable”. Tampoc es va permetre l’entrada de residents nous.

 

“Només el poble salva el poble”

 

En Cases explica la “gran odissea” que ha suposat aconseguir el material de protecció i els tests. “Calia donar seguretat i tranquil·litat a residents, familiars i treballadors”, ressalta el gerent. “Era desesperant, costava molt, no trobàvem material enlloc, a mida que passaven els dies tot estava confiscat, i també era complicat trobar material que tot i no fos sanitari fos útil”, narra Cases. “I al final es va complir la consigna de només el poble salva el poble”, incideix. “Els escorxadors ens van deixar granotes de veterinari, les cosidores es van posar a sargir màscares com si no hi hagués un demà”, exposa. De fet, sembla que defineixi un esforç cooperatiu i d’intel·ligència col·lectiva per prevenir la tragèdia.

El balanç va resultar concloent. Les cosidores del Lluçanès van cosir 70 bates impermeables, la Generalitat va acabar subministrant bates, gorres, ulleres i màscares, els ajuntaments de Sant Boi i Sobremunt, 300 guants; i van acabar recollint 177 bates de l’associació Alternativa de Sant Julià de Vilatorta, 80 bates de Casa Tarradellas, més de 150 pantalles de plàstic i 100 gorres. A més, el Consell Comarcal han acabat de subministrar “tot el que podien”.

 

“La pesta entra a Atenes pel Pireu”

 

Cases també assenyala, juntament amb la directora mèdica del centre, els punts febles per on el virus podria entrar. D’aquí que preguin que no entri ningú, a canvi, donen totes les explicacions. “Cal tenir present que la pesta a Atenes va entrar pel Pireu”, recorda. Amb aquesta consigna la preocupació ara és el moll de mercaderies. “Imaginem que entrin bolquers contaminats o vingui un operari a arreglar l’ascensor i a les botes hi porti el coronavirus… ja embolicaríem la troca”, sostè. Per intentar impedir-ho la residència ha comprat una màquina que emet una “boira desinfectant”. “Hem de buscar solucions creatives”, remarca. De fet, no hi ha anat la UME sinó que ha contractat empreses de desinfecció. “Parlem de seixanta dies d’estrés i 30 de confinament, són dies que tens la sensació d’estar permanentment esquivant les bales”, resum.

L’altre flanc amb què ha hagut de batallar la residència ha estat l’obtenció de tests. “Durant deu dies vam tenir tres treballadores de baixa que finalment van donar negatiu”, subratlla. En aquesta línia, també descriu l’aventura que ha suposat obtenir tests per la COVID 19. Primer uns laboratoris li demanaven 11.500 euros per 80 proves. Posteriorment va contactar amb una empresa del Masnou que subministra tests a 21 estats que li reclamaven una comanda mínima de 100.000 euros però que sortien molt barats. Cases va intentar tramitar una compra en bloc amb ACRA -l’Associació Catalana de Recursos Assistencials- que hauria suposat entre 300 i 400 euros per residència. L’operació no va reeixir a l’espera que el departament de Salut les subministrés. “Els tests són importants per donar, sobretot, tranquil·litat i prevenir”, assumeix.

La prova de cotó va ser la mort d’un resident a finals de març que va disparar les alarmes. Un epidemiòleg de l’Hospital General de Vic va confirmar que no era coronavirus. La residència ha comptat amb dos casos més sospitosos, que presentaven simptomatologia interpretable com a COVID 19. “Es va aplicar el protocol d’aïllament i, un cop fetes les proves van donar negatiu, com vam respirar”, detalla. “Estem esquivant el meteorit!”, descriu metafòricament. “És un neguit constant”, es queixa Cases que espera els quatre test de Salut que arribaran entre diumenge i dilluns. “Però em temo que fallen més que Countinho”, diu murri.

L’èxit també comporta certa ironia. Ho demostra el fet que va demanar participar de l’assaig clínic d’Oriol Mitjà i li van dir que no. “No teniu contagiats, ni morts”, va ser l’argument. Possiblement, el millor argument del món.

 

Article a la revista La Rella. 2 d'abril de 2020

El confinament a les residències

 

Tot i la prohibició de les visites i algun ensurt, els ancians de les residències del Lluçanès viuen amb calma l’estat d’alarma per la COVID-19

 

PRATS / SANT BOI DE LLUÇANÈS Per_ Jordi Borralleras

 

Les residències són, aquests dies, centres que poden convertir-se en punts de brot i on s’hi troben aquelles persones amb el risc més elevat davant l’amenaça del Coronavirus, les persones grans. Per exemple, a la residència Ballús de Valls (Tarragona) s’hi va detectar un brot que ha contagiat a diverses persones d’edat avançada i alguns treballadors. És per això que les residències d’arreu del país han extremat el confinament i han pres mesures que evitin el contagi del Coronavirus.

No en són cap excepció les tres residències del Lluçanès. Des de la nit del divendres 13 de març, quan es va decretar l’estat d’alarma a Espanya, totes les residències van prohibir les visites dels familiars i es van confinar. Marisa Casamor, la directora de la Residència d’avis Els Munts de Sant Boi de Lluçanès, explica que aquesta residència ja va tancar les portes el 10 de març, tres dies abans del confinament oficial de l’estat. Durant el dia 10 van rebre visites d’alguns familiars i ja se’ls va explicar la situació, de manera que no se’ls va deixar entrar. Tot i així, van permetre a alguns ancians veure els familiars, fora del recinte de la residència i amb mesures de seguretat perquè sabien que estarien molts dies sense realitzar cap visita.

A part del tancament en sí de la residència, s’han hagut de prendre diverses mesures per disminuir al màxim el trànsit de persones que hi entren i surten, com és el cas de les cuidadores. A la mateixa residència d’Els Munts, Casamor explica que les treballadores poden comprar els aliments o altres béns imprescindibles des de la residència. D’aquesta manera s’evita que comprin presencialment a les botigues i així es disminueix el contacte amb persones externes a la residència. A la Residència Montcel, també de Sant Boi, Verònica Ramon, directora del centre, explica que només treballa la meitat de la plantilla per disminuir el contacte dels usuaris amb la gent de fora.

Això ha obligat a buscar altres mètodes per tal que els familiars puguin veure els avis, i les diferents residències han aprofitat les noves tecnologies per fer-ho. La Germana Aurora, directora de la Residència Nostra Senyora de Lourdes de Prats de Lluçanès, diu que el centre té una pàgina de Facebook on, abans, penjaven fotografies dels esdeveniments més destacats de la residència. Ara, però, pengen imatges i vídeos diàriament per tal que els familiars puguin saber què fan i com estan. A més, la mateixa Germana Aurora envia fotografies personalment als fills, néts i nebots dels ancians. Marisa Casamor també explica que a la residència d’Els Munts es fan videotrucades mitjançant les tauletes en substitució de les visites.

Tot i les mesures, les treballadores dels centres viuen la situació actual amb una certa por, i qualsevol símptoma fa pensar el pitjor. La Germana Aurora diu que un dels ancians de la residència de Prats va presentar febre i gastroenteritis, fet que va posar en alerta el personal que hi treballa. Es van seguir els protocols i la prova va donar, sortosament, negativa. Un cas semblant va passar a la residència d’Els Munts, on una persona de 95 va morir després de presentar febre, i poc després van conèixer que tampoc havia donat positiu de Covid-19. Tot i la  situació excepcional, és temps de grip i refredats i no és estrany que afectin a les persones més grans.

 

UN POSITIU A LA MONTCEL

Tal com recomanen els protocols de CatSalut, la residència Montcel va aïllar des d’un primer moment una persona que es trobava en tractament de diàlisi a l’Hospital General de Vic. Encara que aquesta persona no presentava cap símptoma, el contacte constant amb l’Hospital hagués pogut ser la causa d’un possible contagi i el virus podria no haver-se manifestat. Després d’aconseguir la prova van saber que el resultat era positiu, i ràpidament es va poder traslladar a el malalt a l’Hospital Santa Creu de Vic. L’eficiència de les treballadores de la Montcel va evitar el contagi del malalt a altres persones, i haver-lo aïllat de forma preventiva abans de presentar cap símptoma va ser un aspecte clau, mereixedor de les felicitacions dels treballadors del Departament de Salut de la Generalitat. Davant aquesta situació, és lògic que els i les treballadores dels centres estiguin espantats. És per aquest motiu que algunes residències, com la de Prats, ha organitzat tallers informatius al personal i a les cuidadores. La Germana Aurora afirma que aquesta xerrada va tranquiŀlitzar a totes les treballadores, ja que van saber que qui menys possibilitats té de contagiar-les són els ancians, que fa dies que resten confinats. La residència Montcel, per exemple, va organitzar un taller d’informació encarat als mateixos usuaris, ja que, segons la directora Verònica Ramon, se’ls ha d’informar sense embuts i han de conèixer tot el que passa fora de la residència.

La situació d’excepcionalitat també ha obligat a les residències a adquirir material que mai abans havien necessitat, com ara mascaretes o guants. En aquest sentit, la Germana Aurora agraeix a l’Ajuntament de Prats, al Centre d’Atenció Primària (CAP) i a tota la població per la fabricació de mascaretes i la facilitació per adquirir guants o tovalloles blanques. Segons diu la Germana Aurora, el poble de Prats i dels voltants s’hi ha abocat. Marisa Casamor explica que la Patronal de Residències i Geriatries de Catalunya ha facilitat a la residència 5 EPI’s (Equips de Protecció Individual) que esperen, diu, no haver de fer servir.

Les tres directores coincideixen quan parlen de l’estat anímic dels avis. “Admiro la tranquil·litat i serenor amb que porten la situació”, explica la Germana Aurora. Per tal que els avis estiguin tranquils, les tres residències del Lluçanès han optat per intentar alterar el mínim possible la seva rutina. Marisa Casamor assegura que “als avis no els agraden els canvis i, tant com podem, fem vida normal però reduïm, per exemple, els grups de les diferents activitats que fem”. Per això arreu han augmentat la teràpia ocupacional amb més hores de gimnàs, passejades dins el mateix recinte o activitats de dibuix. La Germana Aurora creu que per tranquil·litzar-los cal informar-los però a la vegada distreure’ls i evitar, per exemple, que mirin molt la televisió, on les notícies són monotemàtiques. Tot i així, la Germana Aurora, Marisa Casamor i Verònica Ramón insisteixen en què els avis estan bé, tranquils i segueixen la seva rutina. En aquest sentit, les tres directores han volgut llençar un missatge de calma, ja que alguns fets com el positiu en Covid-19 a la Montcel havia alterat sensiblement la població de Sant Boi.//

Les residències de gent gran hem de tenir accés al test de la Covid-19” 

Carlos Casas, gerent d’un centre de la tercera edat reclama recursos adequats per tractar el col·lectiu més vulnerable

“Som soldats que ens estan enviant a la guerra amb tres bales”. Amb una frase contundent, Carlos Casas, gerent d’una residència de la tercera edat a la comarca d’Osona il·lustra clarament el sentiment d’una bona part dels professionals que aquestes setmanes assisteixen a les persones més grans de la nostra societat. Casas va deixar constància de la situació amb que es troben a través d’un vídeo, i més tard parlant amb EL9NOU. “Hi ha certa tensió perquè estem cuidant al col·lectiu més vulnerable però no tenim ni el material adequat ni suficient per fer-ho correctament. Ens calen més equips de protecció individual (EPI) i també tenir accés més fàcil i ràpid al test per comprovar si un resident té la Covid-19 o no”, explica Casas. En aquest sentit, l’experiència li permet dibuixar un escenari compromès: “Si hi ha un brot en una residència i el personal es posa malalt, qui cuidarà dels residents? Ara mateix no podem tenir dues plantilles contractades i ens calen recursos per si en un moment puntual hem de reforçar el servei”.

Una altre situació que no veu clara Casas és el fet que les residències no puguin acceptar nous interns mentre dura l’estat d’alarma. “No ho trobo lògic. Crec que si una família té la necessitat de portar una persona a la residència s’hauria de fer el test, i si està bé, doncs que pugui entrar. Tenir una persona amb dificultats de mobilitat o alzheimer a casa no és fàcil. El més adequat seria equipar-nos amb els recursos necessaris i que les residències siguin els llocs més segurs per les persones del col·lectiu més vulnerable com és la gent gran”.

En referència a la demanda de Casas, el conseller de Treball, Afers Socials i Família Chakir El Homrani ha explicat aquest matí a Catalunya ràdio que el personal de les residències “estan en el mateix nivell de prioritat entorn als Equips de Protecció Individual (EPI) que el personal de salut, i estem treballant amb noves mesures que es coneixeran entre aquest dilluns i dimarts”. El Homrani també ha apuntat que el contacte amb les residències és “permanent, i aquest cap de setmana hem repartit més 40.000 kits d’EPI per a les residències”. Des del centre que gestiona, Casas lamenta que la realitat que ells viuen fins a dia d’avui no sigui la de sentir-se ben atesos i ben protegits.

Contacto / Contacte

Residència dels Munts

Plaça Nova núm 1 


08589 Sant Boi del Lluçanès 

Telf: 93 857 80 56

Como llegar / Com arribar

Si desea informarse de cualquier duda, llame al 93.857.80.56 o haznos llegar su pregunta a través de nuestro formulario de contacto.

 

Si desitja informar-se de qualsevol dubte, truqui al 93.857.80.56 o faci'ns arribar la seva pregunta a partir del nostre formulari de contacte.

Residencia dels Munts en las redes sociales / Residència dels Munts en les xarxes socials

Aplicació de Residència del Munts de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern

Versión para imprimir Versión para imprimir | Mapa del sitio
© Residencia Els Munts